Francesc Albardaner i Llorens

Francesc Albardaner i Llorens (Barcelona, 30 Juny 1949 - Premià de Dalt, 30 d'octubre de 2025) fou membre i ex-president de la junta directiva del Centre d’Estudis Colombins de Barcelona.

També va ser membre de la Institució Armand de Fluvià de Genealogia i Heràldia (IAFGH) i de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de l’Institut d’Estudis Catalans (SCEH).

Tenia amplis coneixements de les llengües francesa, anglesa, alemanya, italiana, castellana i portuguesa, en les quals va impartir diverses conferències.

Va iniciar les seves recerques sobre Cristòfor Colom l’any 1986, estudiant en diversos arxius eclesiàstics de Catalunya (Capitular i Diocesà de Girona, Diocesà de la Seu d’Urgell, Arxidiocesà de Tarragona, Parroquial de Verdú, Capitular de Tortosa, Diocesà de Barcelona i Capitular de Barcelona). Posteriorment, va orientar la seva recerca cap als arxius catalans que custodien protocols notarials dels segles XIV i XV (Arxiu Històric de Protocols Notarials de Barcelona, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de la Universitat de Barcelona i Centre Borja de Sant Cugat del Vallès). Va completar aquestes investigacions amb estades puntuals en altres arxius de l’Estat espanyol i de l’estranger, entre els quals destaquen l’Arxiu del Regne de València, l’Arxiu del Seminari del Corpus Christi de València (El Patriarca), l’Arxiu Històric Municipal de València, l’Arxiu General d’Índies, la Biblioteca Colombina, l’Arxiu dels Ducs de Medinaceli i l’Arxiu Històric Provincial de Sevilla, l’Arxiu del Monestir de La Real de Mallorca, l’Arxiu Departamental dels Pirineus Atlàntics (Pau) i l’Arxiu dels Pirineus Orientals (Perpinyà, França), així com altres centres internacionals com l’Arxiu de l’Estat de Palerm (Sicília), l’Arxiu Estatal de Florència, l’Arxiu Nacional i la Biblioteca Nacional de França (París), l’Arxiu de Tarascon (Provença), els Archives Départementales des Bouches du Rhône (Marsella i Aix-en-Provence), l’Arxiu Històric Municipal de Marsella, la Biblioteca Méjanes (Aix-en-Provence), l’Arxiu Estatal de Savona (Itàlia), la New York Public Library i els Arxius Secrets Vaticans (Roma).

Francesc Albardaner va impartir nombroses conferències al Centre d’Estudis Colombins de Barcelona i en diverses localitats catalanes (Barcelona, Alella, Altafulla, Mataró, Vilafranca del Penedès, Tarroja de Segarra, Pals, Girona, la Bisbal, Palafrugell, Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Gavà, Premià de Mar i Premià de Dalt, entre d’altres). També va oferir tres conferències a Madrid, al Centre Cultural Blanquerna (2009 i 2012) i a l’Escola d’Idiomes Estrangers (2009).

A nivell internacional, va participar en diversos congressos, en els quals va presentar ponències destacades: Erice (Sicília, abril de 1992), Universitat Catòlica de Washington (octubre de 1992), Biblioteca del Congrés de Washington (octubre de 2000), Universitat de Maryland (Baltimore, EUA, maig de 2005) i la Annual Conference de la Canadian Nautical Research Society a Ottawa (11–13 de juny de 2015). Les seves darreres conferències internacionals van tenir lloc a la Casa Colombo-Museo de Porto Santo (Madeira) i a la FES Acatlán de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on va impartir un seminari de quatre sessions (13–16 d’octubre de 2015). Igualment, va pronunciar una conferència a la Universidad del Claustro de Sor Juana, a Ciutat de Mèxic (14 d’octubre de 2015).

Els seus articles sobre Cristòfor Colom i Joan Cabot van ser publicats en diversos mitjans i revistes especialitzades, com Presència (1991), La Vanguardia (Ciencia y Tecnología, 1992), El Temps (2004), Journal of the Canadian Nautical Research Society (2000 i 2011) i Journal for the History of Cartography (2002).

Va col·laborar també en diversos programes de televisió (TV3, TVE i BTV) i, entre els anys 2003 i 2004, va participar activament en l’elaboració del guió del documental Columbus: Secrets from the Grave, produït per Discovery Channel i realitzat per Atlantic Productions (Londres), en qualitat d’assessor històric, ja que en aquesta producció es defensava un possible origen català de Cristòfor Colom.

Albardaner va coordinar les tasques de presa de mostres de saliva a un grup de 240 homes amb el primer cognom “Colom” arreu dels Països Catalans (Rosselló, Andorra, Principat, València i Balears), en col·laboració amb el Laboratori d’Identificació Genètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada. Aquest estudi tenia per objecte analitzar comparativament l’ADN del cromosoma Y d’aquests individus amb el mapa genètic de Cristòfor Colom. La recerca va ser dirigida pel Dr. José Antonio Lorente Acosta. El 19 de maig de 2021 es va presentar la segona fase de determinació de l’ADN de Cristòfor Colom per part de la Universitat de Granada, amb la col·laboració de les universitats de Roma (Tor Vergata), Florència i North Texas, així com d’altres centres privats especialitzats en anàlisis genètiques. Els resultats d’aquestes proves es preveia que fossin fets públics al voltant del 12 d’octubre de 2021.