Si Cristòfor Colom va poder descobrir Amèrica fou com a conseqüència d’una decisió del tipus que ara anomenaríem de “capital risc”, que va prendre Lluís de Santàgel, home de negocis valencià de la segona meitat del segle XV.  Lluís de Santàngel  era un home avesat a prendre decisions ràpides i encertades en el complex món mercantil del seu temps, que contrasta radicalment amb tot el lentíssim procés seguit pels consells consultius o juntes de savis, que foren convocades diverses vegades pels Reis Catòlics per a  estudiar la proposta colombina d’arribar a l’orient viatjant per l’occident, que varen acabar sempre en el rebuig de la proposta colombina. Vet ací, com el destí de mig món va dependre de la cultura mercantil  valenciana.

 

 

VALÈNCIA METRÒPOLIS COMERCIAL INTERNACIONAL

 

En la historiografia del descobriment del Nou Món es cita, naturalment, la decisió de Lluís de Santàngel  com a esca que va fer decidir a la reina Isabel de Castella a donar suport al projecte colombí, però sempre es presenta a Santàngel solament com un membre de l’alt funcionariat de la casa del rei Ferran d’Aragó, ja que n’era escrivà de ració, però, quasi bé mai, es té en compte, que Santàngel era un producte de la cultura mercantívola de València i Barcelona, ja que Lluís de Santàngel, a més de néixer i viure la seva infantesa a València, va ser enviat pel seu pare, homònim, a Barcelona, de ben jove, com a agent comercial de la seva casa comercial familiar. A Barcelona es va acabar de formar en el món dels negocis i allí es va casar amb la catalana Joana de Taravau i Castelló, filla del secretari reial Jaume de Taravau i suposat convers, com el propi Santàngel.

 

 

Per tant, ha de quedar clar, que Lluís de Santàngel fou un producte excel·lent dels ambients mercantils de Barcelona i de València i que seguí vivencialment el traspàs de la primacia comercial i cultural de la ciutat de Barcelona a la ciutat de Valencia, degut en gran part a les conseqüències de la guerra civil catalana del 1462 – 1472. Serveixi tot això per reafirmar que, en temps de Santàngel, València esdevingué una metròpolis comercial internacional de primera magnitud, fet inqüestionable pels investigadors que estudiem aquesta activitat en els riquíssims i esplèndids arxius històrics valencians d’aquesta època.

 

Per tant a València, a la segona meitat del segle XV, es va establir tota una nombrosíssima colònia de mercaders forasters, entre els que varen destacar els italians, principalment genovesos, florentins, senesos, savonesos i venecians. A continuació citarem una sèrie de documents trobats als arxius valencians que ens parlen d’uns personatges que més tard formaran part de l’entorn de Cristòfor Colom a Sevilla.

 

 

 

LES FAMÍLIES SANTANGEL I VESPUCCI

 

 

Amerigo Vespucci, el mercader florentí col·laborador i amic de Cristòfor Colom, que va acabar donant el seu nom al Nou Món, era de la família de mercaders florentins Vespucci, que, ves per on, mantenia relacions comercials amb Lluís de Santàngel, el futur escrivà de ració. El document que transcrivim resumidament a continuació, redactat en llatí, és de data de divendres, 12 de Setembre del 1477 i diu així:

 

 

“Sigui conegut de tothom com Jo, Lluís de Sentàngel, mercader, ciutadà de Valencia, hereu universal dels bens i rendes que foren de l’honorable Lluís de Sentàngel, difunt pare meu, mercader de la dita ciutat, tal i com consta en el seu darrer testament fet davant el discret Jaume Carnicer, notari públic de Valencia el dia segon del mes de setembre de l’any de la nativitat del senyor de 1476. Testament que fou publicat pel mateix notari en el mes de novembre de l’any predit de 1476. (Significa que el seu pare morí aquest mes). Per tot això, constitueixo procurador meu cert, especial i general i infrascrit a vos, magnífic Guillem de Pasci, florentí, per exigir en nom meu al magnífic Piero de Giulian Vespucci, noble florentí, tots aquells diners que per ell em son deguts, etc....” (Arxiu Regne de Valencia. Notari Jaume Salvador, Protocol 1997).

 

 

Aquest magnífic document, no només ens demostra com Lluís de Santàngel va agafar ràpidament les regnes del negoci familiar després de la mort de son pare, si no que certifica ben clarament que hi havia relacions comercials amb la casa Vespucci de Florència des de feia temps. Aquest personatge florentí apareix en un altre document més antic en la forma  de Piero Jolian Vezpuxe, com a capità de la galeassa apel·lada Ferrandina, en una carta del rei Joan II (signada per Joan de Coloma), de data 29 de Febrer del 1468, dirigida al Batlle General de València, Honorat Mercader (Arxiu del Regne de Valencia; Batllia, vol. 1154, pp.1889v-193r). Ben curiosament, aquesta galeassa Ferrandina fou la que va perseguir Cristòfor Colom a principis de l’any 1472, tot servint al rei dels catalans Renat d’Anjou com a capità d’una nau amb base a Marsella durant els moments finals de la guerra civil catalana.

 

 

ELS GAVOTO DE SAVONA I GENOVA A VALÈNCIA

 

 

Per una banda, des de fa molts anys és sabut que Giovanni Caboto, nacionalitzat venecià i descobridor del Canadà l’any 1497, va residir a València des del  1490 fins a l’any 1493, tot dissenyant i intentant de construir un moll nou a la platja del Grau de València, projecte que no es va arribar a fer. En els documents relatius a aquest personatge existents en els arxius valencians, sempre apareix el seu llinatge en la forma “Caboto” i, algunes vagades, en la forma “Caboto Montecalunya”, que ha romàs un misteri fins el dia d’avui. El que volem fer notar és que el seu cognom sempre apareix iniciat amb una lletra “C”.

 

Per un altre costat hem vist que a Valencia hi residien uns mercaders genovesos i savonesos de cognom Gavoto  entre els que podem citar a Franco Gavoto, mercader savonès (1485), Vincenzio Gavoto, mercader genovès (1487), Nicholas Gavoto, mercader genovès (1490 – 1503) i Lorenzo Gavoto, mercader genovès (1503), tots ells residents a València per raons comercials. És ben clar que el seu llinatge en tots els casos comença per la lletra “G” i, per aquesta raó, no ens atrevíem a relacionar la vinguda de Giovanni Caboto a Valencia amb la existència d’una suposada família seva a la ciutat des de molt de temps abans.

 

 

Però la nostra elemental prudència ha estat superada per la Sra. Lluïsa d’Arienzo, especialista italiana de gran renom en Colom i en Cabot, qui, en un article seu publicat al volum XVI de la Nuova Raccolta Colombina i intitolat La presenza italiana in Spagna al tempo di Colombo, es despenja ben alegrement tot afirmant que els llinatges Gavoto i Caboto, son un mateix llinatge. Si acceptem aquesta afirmació de Lluïsa d’Arienzo, València torna a guanyar protagonisme en la vida d’un dels descobridors d’Amèrica, Giovanni Caboto. Hem de recordar que Giovanni Caboto va passar de València a Sevilla, on va dissenyar i intentar construir un pont de pedra sobre el riu Guadalquivir, també sense èxit, tot indicant que hi havia un transvasament progressiu de València cap a Sevilla, tant de comerciants forasters com de la activitat econòmica.

 

 

 

FRANCESCO DE BARDI

 

 

Cristòfor Colom casà a Portugal, suposadament en primeres núpcies, amb Filipa Perestrello i Moniz, amb qui tingué un fill i hereu de nom Diego Colón. Una germana de la Filipa es va casar amb un Miquel Moliart, suposadament flamenc. Al morir aquest Moliart, la cunyada de Colom, de nom Briolanja Perestrello i Moniz, ja resident a Sevilla, es va casar amb un Francesco de Bardi, mercader florentí, passant aquest a ocupar el parentiu de concunyat de Colom, amb qui Colom tingué una relació molt estreta.

 

 

Ara bé, tot estudiant els documents preservats a l’Arxiu de València, i més específicament els protocols del notari Jaume Salvador, ens trobem que a la ciutat de València hi va residir fixa i ininterrompudament, des de l’any 1482 fins a l’any 1491, un mercader florentí de nom Francesco de Bardi, que era un homònim perfecte del futur concunyat de Colom o, com creiem nosaltres, qui després va ser el concunyat de Colom. Si acceptéssim aquesta identificació del mercader florentí Bardi resident a València amb el Francesco de Bardi concunyat de Colom es consolida una teranyina de casualitats històriques que perfilen una sospita com és el fet de que a València es van crear unes relacions personals que més tard es traslladaren a Sevilla després del descobriment del Nou Món.

 

 

EL DOCUMENT RICHART : BARTOMEU COLOM A VALENCIA ?

 

 

No tinc prou paraules d’agraïment pel gran investigador valencià Sr. Jaume Richart i Gomà, qui, molt gentilment i desinteressada, em va enviar tot un llistat de persones de llinatge Colom, que ell havia trobat al llarg dels seus anys de recerca als arxius valencians. En aquest llistat hi havia persones de llinatge “Colom” de totes les condicions socials: nobles, plebeus, cristians vells, conversos, etc. De tot el llarg llistat de documents citats n’hi va haver un que destacava entre els altres i que jo he batejat com a “Document Richart” en honor seu. Segons la interpretació que es faci d’aquest document, que és una autèntica arma de doble tall, la identificació de la família Colom amb la família Colombo de Gènova pot esdevenir una fal·làcia de forma rotunda o bé pot produir un terratrèmol en la historiografia genovesa d’aquest personatge.

 

 

Considero convenient de fer una transcripció lliure al català del inici del document Richart, (original en llatí) que és de data del 23 d’agost de l’any 1479 i que està preservat a l’Arxiu del Patriarca de València (Notari Joan Valero – APP 28487) i que diu així:

 

 

“Barthomeu Colom, genovès, ara resident a València, proclamo tenir més de vint anys complets, en plena consciència m’encomano a vos mestre Antonio de Piero, florentí, mestre de domassos, resident de present en la suara esmentada ciutat, per a servir-vos com a aprenent del vostre ofici de fer i teixir domassos durant un període de cinc anys., etc.”

 

 

És a dir, que si aquest contracte d’aprenentatge es va realitzar com previst, en Bartomeu Colom, el genovès del contracte, va residir a València des del mes d’agost de l’any 1479 fins el mes d’agost de l’any 1484, i això no encaixa per a res amb la historiografia genovesa del personatge que suposa a Bartolomeo Colombo treballant com a cartògraf a Lisboa al costat del seu germà Cristoforo Colombo. Per tant, la primera aproximació a aquest document per part italiana suposo que serà la de negar la identitat d’aquest teixidor, Bartomeu Colom, amb el germà del descobridor del Nou Món. Hauran d’admetre, però, que a Gènova hi havia dos Bartolomeo Colombo contemporanis.

 

 

Uns punts fonamentals que ens poden ajudar a aquesta identificació entre els dos personatges és la seva edat o naixement i el seu ofici. En unes declaracions fetes com a testimoni a l’illa de Santo Domingo l’any  1512 per l’autèntic Bartolomé Colón, aquest va declarar tenir cinquanta anys o més i per tant hauria nascut poc abans de l’any 1462. Del document Richart es dedueix que l’aprenent de teixir domassos va néixer l’any 1459, que concorda força amb la declaració anterior. En quant a la professió, la concordança és total, ja que es considera que els tres germans Colombo varen ser cardadors i teixidors de llana ja fos a Gènova com a Savona. De tot aquesta anàlisi, al nostre entendre, en sortiran els següents posicionaments:

 

 

1 -  Bartomeu Colom = Bartolomeo Colombo, germà del descobridor.

 

 

Si acceptem que el document Richart parla del germà de Cristòfor Colom, que al nostre entendre és una teoria ben defensable, els historiadors italians hauran de considerar equivocades les referències dels cronistes genovesos antics (Gallo, Senarega, Giustiniani,etc.) a una estada primerenca de Bartolomeo Colombo a Lisboa en companyia de Cristòfor Colom en aquest període de temps. Ells podrien acceptar perfectament aquesta estada a Valencia de Bartomeu, per després fer-lo viatjar a Portugal l’any 1484 o 1485. Hem de dir que les fonts de on varen beure aquests historiador genovesos contemporanis de Colom no son gens clares.

 

 

2 – Bartomeu Colom = Bartolomeo Colombo, però no era el germà del descobridor.

 

 

També sembla una postura assenyada la d’acceptar la identitat de l’aprenent Colom amb el Bartolomeo Colombo dels documents Genovesos, plebeu, inculte i d’ofici  teixidor de llana, però, si acceptem que en aquest temps el autèntic germà de Colom ja era a Lisboa amb Cristòfor, la conseqüència d’aquesta acceptació és de que la identificació de la família de Cristòfor Colom amb aquesta família Colombo de teixidors de llana és falsa. Això significa no acceptar els documents relatius a aquesta família, postura que és precisament la que tenia el fill de Colom, Fernando Colón i els historiadors italians haurien de començar de nou a buscar una altra família Colombo.

 

 

VALÈNCIA: BRESSOL DEL DESCOBRIMENT D’AMÈRICA?

 

 

La presència a València de forma contemporània de personatges com Lluís de Santangel, Francesco de Bardi, Bartomeu Colom (si acceptem que era el germà de Colom), els Gavoto i els Vespuccio, conjuntament amb altres relacionats amb Colom com foren el germans Sánchez o Sanxis (Tresorers de la Corona d’Aragó), que també operaven comercialment des de València,  tot fa pensar  que a València es varen crear unes relacions personals i comercials que influïren en els esdeveniments fonamentals que decidiren el finançament del viatge de Colom per part de Lluïs de Santàngel. València, abans de la pau d’Alcaçobas-Toledo entre Castella i Portugal, era una plataforma molt important en el tràfic d’or i esclaus procedents de la Guinea africana, mercaderies que tan podien tenir un origen portuguès des de Lisboa, com eren el resultat d’activitats piràtiques contra vaixells portuguesos que tornaven de Guinea per part de mariners andalusos dels principals ports, entre els que hi hem de comptar el port de Palos i els germans Pinzón entre d’altres. El tractat esmentat va fer disminuir el flux d’or i esclaus, ja que Portugal en va ostentar el monopoli comercial.

 

 

Entenem que les raons que varen fer decidir a Lluís de Santàngel a donar suport a la proposta de Cristòfor Colom varen ser merament comercials i orientades específicament a trobar una nova font de recursos de les matèries més preuades pel comerç internacional com l’or, els esclaus i les espècies, la qual cosa queda plenament demostrada pels interessos que Colom deia tenir en el seu diari de bord. Considerem, doncs, que el paper de València en el procés de gestació del primer viatge de descobriment del Nou Món va ser molt més important del que fins ara ha estat considerat i, ja no diguem, si es podés finalment demostrar la identificació del personatge Colom del document Richart amb el germà del descobridor.

 

 

I és que sempre hem tingut una premonició de certa relació de Cristòfor Colom amb València, ja que, encara que no tenim constància documental de cap estada de Colom a València, en el capítol 131 de la Història de les Indies el pare Bartolomé de Las Casas o Casaus fa dir a l’almirall:

 

 

“... Y dice (Colom) que, aunque otra cosa de provecho no se hubiere, sino estas tierras tan hermosas, que son tan verdes y llenas de arboledas y palmas, que llevan ventaja a las huertas de Valencia por mayo, se deberian mucho estimar. Y dice en esto verdad.”

 

 

Si l’únic més de maig  en que Colom va estar relativament a prop de Valencia va ser el mes de maig de l’any 1493, que el va passar íntegrament a Barcelona com demostren nombrosos documents, en quin més de maig va estar Colom a València?

 

Francesc Albardaner i Llorens