CRISTÒFOR COLOM FOU UN JUEU SEFARDITA

Francesc Albardaner i Llorens 

Juliol/agost 2022 (Sant Feliu de Guíxols)

 

Peu fotografia: La Haggadah de Sarajevo és una obra mestra de l’art sefardita català (Barcelona, c. 1350).

 

ABSTRACT

Since 2003, the University of Granada, with the collaboration of several international universities, has been trying to find the ADN of Christopher Columbus from the samples taken from the bones of Columbus resting in his monument of the Cathedral of Sevilla. It is now probable that, in the near future, we will know the final results of such genetical analysis, that we expect to read in a scientific article to be published in some important scientific bulletin.

In this article the author analyzes the possibility that the analytical results may assert that the Mitochondrial DNA (MtDNA) of Cristopher Columbus belongs to a typical MtDNA of Sephardic Jewish women and how this fact would alter the accepted biography of Columbus with a Genovese origin.

As such result may force to alter the “national” origin of Columbus, as well as his religious beliefs, the author considers necessary to explain with full detail the political situation of the Iberian Peninsula during Columbus’s life, the concept of Sepharad, as well as the situation of the Jewish and converted communities after the creation of the new Castilian Inquisition imposed by Isabella and Ferdinand in the territories under their rule.

Keywords: Columbus’s origin, Sepharad, Sephardic Jews, New Castilian Inquisition, DNA Analysis, composite kingdoms.

 

RIASSUNTO

Dal 2003 l’Università di Granada, in collaborazione con diversi atenei internazionali, sta cercando di scoprire l’ADN di Cristoforo Colombo servendosi di alcuni campioni estratti dai resti conservati nell’urna del suo monumento nella Cattedrale di Siviglia. Si pensa che in un prossimo futuro potremo conoscere finalmente i risultati di queste ricerche genetiche che verranno pubblicate in un articolo scientifico su un’importante rivista scientifica internazionale.

In questo articolo l’autore analizza la possibilità che i risultati delle analisi arrivino alla conclusione che l’ADN mitocondriale di Cristoforo Colombo appartenga ad un tipico ADN mitocondriale di un gruppo di donne ebree sefardite, e inoltre come tale risultato potrebbe influire nella universalmente accettata biografia del Cristoforo Colombo di origine genovese.

Dato che un risultato di tal fatta potrebbe obbligare ad alterare l’origine “nazionale” di Colombo, come pure le sue credenze religiose, l’autore considera imprescindibile spiegare dettagliatamente la situazione politica degli stati della penisola iberica durante la vita di Cristoforo Colombo, il concetto ed il significato del termine “Sepharad”, come pure la situazione delle comunità ebree e converse dopo la creazione della nuova Inquisizione Castigliana imposta dai Re Cattolici nei territori sotto il loro dominio.

Parole chiavi: Origine di Colombo, Sepharad, Ebrei Sefardite, nuova inquisitione castigliana, analitiche dei ADN, regni composti.

 

RESUM

Des de l’any 2003, la Universitat de Granada, amb la col·laboració de diverses universitats internacionals, ha estat intentant descobrir l’ADN de Cristòfor Colom a partir d’unes mostres tretes dels ossos preservats a l’urna del seu monument de la Catedral de Sevilla. Comença a ser probable que, en un futur proper, puguem conèixer finalment els resultats d’aquestes recerques genètiques, que seran publicades en un article científic d’un important butlletí científic internacional.

En aquest article l’autor analitza la possibilitat que els resultats d’aquestes anàlisis defineixin que l’ADN mitocondrial de Cristòfor Colom pertanyi a un típic ADN mitocondrial d’un grup de dones jueves sefardites, i com podria afectar el resultat en la universalment acceptada biografia del Cristoforo Colombo, genovès d’origen.

Com que un resultat d’aquesta mena podria forçar a alterar l’origen nacional de Colom, així com també les seves creences religioses, l’autor considera imprescindible explicar amb tot detall la situació política dels estats a la península Ibèrica durant la vida de Cristòfor Colom, el concepte i significat del mot Sepharad, així com la situació de les comunitats jueves i converses després de la creació de la nova Inquisició castellana imposada pels Reis Catòlics als territoris sota el seu domini.

Paraules clau: origen de Cristòfor Colom, Sepharad, jueus sefardites, nova inquisició castellana, anàlisi ADN de Colom, regnes compostos.

 

EL SUPOSAT ENIGMA DELS ORÍGENS DE COLOM

 

Per a l’enorme majoria d’estudiosos de tot el món no hi ha cap enigma sobre l’origen de Cristòfor Colom, el descobridor del Nou Món el 1492. Especialment per als estudiosos italians, l’origen de Colom és completament clar i documentat: Colom va néixer a Gènova l’any 1451, fill de Domenico Colombo i Susanna Fontanarossa. Tenia tres germans i una germana. Si la teoria ortodoxa sobre Colom és correcta, per què apareixen contínuament teories heterodoxes que afirmen orígens extravagants del descobridor?

Fins i tot, tot acceptant en principi un origen genovès de Colom, com expressa el seu fill Fernando Colón en el seu últim testament, hi ha molts aspectes de la vida de Colom que no semblen encaixar amb el Cristoforo Colombo identificat per Agostino Giustiniani, Antonio Gallo i altres historiadors genovesos a començaments del segle XVI. Quan una teoria científica presenta massa anomalies, pot ser més prudent buscar una altra teoria que pugui explicar millor la vida i els fets de Colom que no pas continuar mantenint com a vàlida l’antiga teoria ortodoxa. L’existència de tantes anomalies en la teoria ortodoxa és la raó que promou la recerca d’una nova teoria, d’un nou personatge històric, que pugui encaixar millor amb el veritable Cristòfor Colom.

 

CRISTÒFOR COLOM ERA JUEU?

Hi ha una llarga tradició de considerar Colom un jueu, un jueu convers o un criptojueu que ja va començar durant la vida del mateix Colom i que dura fins a l’actualitat. Històricament, per la teoria ortodoxa genovista, Colom és considerat un creient i seguidor de l’Església Catòlica Romana, fill de pares catòlics romans, casat amb una noble esposa catòlica portuguesa, i fins i tot pertanyent al Tercer Orde de Sant Francesc d’Assís. A mesura que el descobriment i la conquesta d’Amèrica va provocar l’expansió de la fe catòlica en tants països i cultures, Colom fins i tot va ser proposat pels papes Pius IX i Lleó XIII per convertir-lo en sant de l’Església Catòlica en la segona meitat del segle XIX. No obstant això, molts historiadors han intuït i deduït la naturalesa jueva de Cristòfor Colom en els seus fets i en els seus escrits, i també en els dels seus germans, i considerem que val la pena tenir en compte els seus arguments.

Les primeres proves dels cronistes contemporanis

El 12 d’octubre (sic!) de l’any del Senyor de 1500, el frare Juan de Trassierra, frare franciscà, va escriure una carta al cardenal Cisneros contra el govern de Colom a Santo Domingo, que comença amb aquest text: “Por amor de Dios que vuestra reverencia ha sido ocasión que tanto bien se començase en que saliese esta tierra de poderyo del rey faraón, que faga que él ni ninguno de su nación venga en estas islas, etc.”

El significat d’aquest text és que el frare Trassierra demana al cardenal Cisneros que procedeixi a l’expulsió de Colom de les illes americanes i que negui qualsevol possibilitat als jueus, o jueus conversos, de viatjar al Nou Món. Aquesta interpretació pot ser certa si acceptem que les paraules “rey faraón” es refereixen a Colom i que amb aquesta expressió és considerat un jueu, com eren anomenats els jueus en l’argot dels frares franciscans. I també és molt important el concepte “ninguno de su nación”. De quina nació parla el frare Juan de Trassierra? Parla dels genovesos? O potser està parlant dels portuguesos, els catalans, els aragonesos, etc.? No, en absolut! Parla del concepte “nació jueva”, a la qual es considerava que pertanyien tots els jueus, i que també va portar Salvador de Madariaga a considerar Colom com un descendent de jueus catalans.

És sorprenent que el fill del mateix Colom, Hernando Colón, afirmi en la seva biografia del seu pare que els predecessors del descobridor eren de “la sang reial de Jerusalem”. Hernando ens diu, sense cap prudència, que la seva família era d’origen jueu? Potser, fins i tot, un millor exemple de la possible naturalesa jueva de Colom va ser expressat pel mateix Colom en la següent carta enviada a Diego de Deza: “Pónganme el nombre que quisieren, que al fin David, rey muy sabio, guardó ovejas y después fue hecho rey de Jerusalén; y yo soy siervo de aquel mismo Señor, que puso a David en este estado”. En aquest text, Colom declara obertament que es considera un servent del mateix Déu de David, el Déu jueu, que va col·locar David com a rei de Jerusalem.

Un dels llibres més famosos que proposa un origen jueu de Cristòfor Colom es deu a Sarah Leibovici: Christophe Colomb juif (1986). En el seu llibre Leibovici, entre raons molt importants exposades per ella a favor d’un origen jueu de Colom, parla d’una suposada carta del frare Hernando de Talavera enviada a la reina Isabel. L’autora afirma que aquesta carta va ser exposada públicament a Madrid el 1969 i que el contingut es va publicar en un article del diari israelià Ha’Aretz. En la missiva, que hauria estat escrita el juny de 1492, el frare Hernando de Talavera intenta convèncer la reina Isabel de no enviar Colom al seu primer viatge de descobriment i li demana que el posi en mans de la Inquisició. Per tant, Colom acabarà la seva vida en una post de fusta, que no serà precisament la d’un vaixell, fet que significa que Colom serà condemnat per la Inquisició a ser cremat viu en una foguera d’un acte de fe a causa de la seva heretgia i el seu origen jueu. Si aquest document existís, seria un dels documents més antics en què s’acusa Colom de ser un fals cristià i un criptojueu. No obstant això, malgrat que he intentat trobar aquest document, no he pogut determinar on es pot conservar i, per tant, considero que aquest argument de Leibovici ha de considerar-se una fal·làcia.

 

Selecció dels punts principals proposats per diferents estudiosos que defensen un origen jueu de Cristòfor Colom

La figura de Colom no va ser gaire ben estudiada pels historiadors durant tres-cents anys després de la seva mort. Va ser al segle XIX quan diversos historiadors es van interessar per estudiar la figura de Colom; no només els estudiosos italians, sinó també els acadèmics espanyols. Hem de donar gran importància a l’obra de l’historiador espanyol Juan Bautista Muñoz (1745-1799), qui en la segona meitat del segle XVIII, per ordre reial, va ser encarregat de treure a la llum tots els possibles documents antics sobre el descobriment i la colonització d’Amèrica. Gràcies al seu treball molts manuscrits veritables i desconeguts de Colom van aportar nova llum a aquesta figura històrica. Martín Fernández de Navarrete (1765-1844) va continuar la seva tasca i l’aparició de tants documents va ser coneguda gràcies a les publicacions de Fernández de Navarrete, pels estudiosos internacionals com Washington Irving (1783-1828), qui, després de la publicació del seu llibre titulat Una història de la vida i els viatges de Cristòfor Colom (1828), basat en les investigacions de Muñoz i Navarrete, va estendre l’interès de l’estudi de la història de Colom al món angloamericà.

Ja al segle XIX trobem estudiosos, com l’alemany Mayer Kayserling, que va començar a considerar possible un origen jueu de Colom. Hem d’assenyalar que Kayserling era un rabí jueu, i molts dels promotors posteriors de l’origen jueu de Colom són membres de la comunitat internacional jueva. Al final d’aquest article donem una curta i seleccionada bibliografia d’aquells llibres i articles que consideren possible un origen jueu de Colom. No podem exposar completament tots els arguments presentats en una col·lecció tan gran d’obres, però els donem una breu llista de les més decisives.

 

L’ús del terme "Casa Santa" per anomenar el sagrat temple de Jerusalem

En els seus manuscrits, i també en les seves postil·les, Colom fa servir la forma "Casa Santa", que correspon perfectament al terme jueu "Beit Eloka", per designar el temple de Jerusalem, forma de designar-lo que cap escriptor cristià utilitzaria. En una postil·la molt llarga del llibre d’Enneas Silvio Piccolomini, quan parla de l’edat de la terra, Colom escriu: “Des que van escapar d’Egipte 400 anys, i entre la seva fugida d’Egipte i fins a la construcció de la Primera Casa 480 anys. I des de la construcció de la Primera Casa fins a la seva destrucció 410 anys. I des de la destrucció de la Primera Casa fins a la sortida de Babilònia 70 anys, i després la Segona Casa va començar a ser construïda. I la Segona Casa va durar 400 anys. I des del naixement d’Abraham fins a la destrucció de la Segona Casa 1.088 anys [...]”.

Colom calcula l’edat del món segons el calendari jueu

En una postil·la escrita el 1481 per Colom, afirma que l’edat del món és de 5.241 anys, corresponent a l’edat de la terra donada a la Bíblia jueva.

‘Beth’ i ’Hai’, monogrames a la part superior de les cartes escrites al seu fill gran, Diego

Molts estudiosos han observat un estrany monograma a la part superior esquerra de moltes cartes escrites per Colom al seu fill gran Diego Colón. Aquest signe s’interpreta com a escriptura cursiva hebrea de les lletres beth i hai, amb el significat de “Be ezrat ha Chem”, ‘amb l’ajuda del Nom’, o “Barouch ha Chem”, ‘sigui beneït el Nom del Senyor’. El recercador colombí Nito Verdera va demanar als serveis de criminologia de la policia espanyola que determinessin si aquest monograma havia estat escrit de dreta a esquerra o d’esquerra a dreta. El resultat d’aquesta anàlisi va ser que havien estat escrits de dreta a esquerra, en la forma jueva d’escriptura. Un altre gran investigador colombí, Onofre Vaquer Bennassar, considera que aquest monograma també apareix en tres cartes escrites als Reis Catòlics, fet que, si és cert, invalidaria el significat d’un signe d’identificació secret familiar d’aquest monograma misteriós.

 

El retard d’un dia en la sortida dels vaixells per al descobriment d’Amèrica des del port de Palos de la Frontera

Hi va haver una coincidència fantàstica entre l’últim dia que els jueus van poder abandonar els territoris de Castella i la Corona de Catalunya-Aragó, el 2 d’agost de l’any 1492, i la sortida de Colom al seu primer viatge de descobriment. Però l’almirall va decidir retardar la sortida dels vaixells per a l’alba de l’endemà, 3 d’agost, i va ordenar a tots els membres de la tripulació que obligatòriament fossin a bord dels tres vaixells abans de la mitjanit del 2 d’agost.

El 2 d’agost va ser l’aniversari de les destruccions del primer i segon temple de Jerusalem, perquè correspon al novè dia del mes jueu d’Av. A causa d’aquest fet, si Colom era un jueu, mai no iniciaria un viatge tan important en un dia tan dolent i de mal auguri. Molts estudiosos admeten que el retard es va deure a aquesta raó i que demostra que Colom era un jueu.

Però també hi havia una altra raó important per ordenar a tothom de la seva tripulació que es quedés a bord abans de la mitjanit del dia 2 d’agost, i era per evitar qualsevol interferència dels membres de la nova inquisició castellana, perquè podien arrestar qualsevol persona considerada jueva a partir de la mitjanit del 2 d’agost, per no haver respectat l’ordre d’expulsió dels reis. I diversos membres de les tripulacions de Colom podrien ser jueus i això podria afectar, fins i tot, el mateix Colom.

Carta de Colom als Reis Catòlics datada el 7 de juliol de 1503 des de Jamaica

Salvador de Madariaga, en analitzar la carta enviada per Colom als Reis Catòlics des de l’illa de Jamaica el 7 de juliol de l’any 1503, destaca un petit fragment quan una pietosa veu li diu: “y de los cristianos cobraste tan honrada fama”. Aquesta frase, referida a Colom i havent estat escrita pel mateix Colom, és considerada per Madariaga com una declaració de Colom de no considerar-se com un cristià.

“Cal donar una moneda de plata a un jueu que viu al call jueu de Lisboa”

Aquesta frase esmentada s’inclou en les darreres voluntats de Colom, datades el 19 de maig de 1506, i molts estudiosos consideren que Colom segueix una tradició jueva típica dels testaments jueus.

‘Lapsus calami’ de Colom en referència al mes jueu de Nissan

En una carta escrita per Colom als Reis Catòlics, l’almirall diu: “Así que, después de haver echado fuera todos los judíos de todos vuestros reinos y señoríos, en el mismo mes de Enero, mandaron vuestras Altezas a mí, que con armada suficiente me fuese a las dichas partidas de la India”. El contracte entre Colom i els Reis Catòlics per al descobriment del Nou Món es va signar el mes d’abril del 1492. El decret d’expulsió dels jueus dels seus regnes va ser signat i fet públic el mateix mes d’abril del 1492. Colom comet un error (lapsus calami) al citar el mes de gener, perquè en aquest any 1492 el mes d’abril va coincidir amb el primer mes del calendari jueu, anomenat el mes de Nissan. Renato Llanas de Niubó considera que aquest lapsus calami es va deure a la cultura jueva en la qual Colom havia estat educat.

L’obsessió de Colom per la recuperació, reconstrucció i l’alliberament del temple de Jerusalem
En els seus escrits, Colom expressa moltes vegades, insistentment, el desig que el temple de Jerusalem sigui reconquerit i reconstruït. Fins i tot proposa als Reis Catòlics que tot l’or exportat de les colònies americanes s’utilitzi per crear un exèrcit i una armada per a una futura guerra de reconquesta de Jerusalem, de manera que el temple pugui ser restaurat a la seva antiga glòria. Molts autors, com, per exemple, Onofre Vaquer, consideren també aquesta obsessió de Colom com un signe clar que pertanyia a una família jueva.

La carta secreta que Colom va escriure al seu germà Bartomeu a l’illa d’Hispaniola

Cristòfor Colom, quan va veure l’arribada de Francisco de Bobadilla amb diversos documents de poders dels Reis Catòlics, que el podrien portar a ser empresonat el 1500, va escriure una carta al seu germà Bartomeu, que estava en una campanya de descobriment, perquè tornés amb ell al més ràpid possible per evitar el possible perill. Diversos cronistes han dit que aquesta carta va ser escrita en un alfabet desconegut i consideren seriosament que va ser escrita amb l’alfabet cursiu jueu, fet que demostraria que Colom va rebre una educació jueva en la seva joventut.

 

La visió sincrètica de les tres religions del Llibre

En una carta als reis de 1501 Colom expressa un pensament molt interessant: “Digo que el Espíritu Santo obra en cristianos, judíos, moros y en todos de otra secta, y no solo en los sabios, mas en los ignorantes”. La inquisició castellana, amb gran activitat persecutòria i repressiva en aquesta data, el podria haver acusat d’heretgia després de llegir aquest text i, si no hagués estat protegit pels Reis, el destí de Colom podria haver estat molt fàcilment la foguera d’un acte de fe. Aquest text de Colom pot reflectir que, des de ben jove, se li va ensenyar a jugar amb una doble identitat: catòlica romana en públic i jueva dins de l’àmbit familiar. Aquesta idea reflecteix també que tenia un bon coneixement personal dels hàbits dels jueus i els musulmans, fet que no podria haver passat entre la societat de Gènova.

El vet de l’Església Catòlica a deixar que Diego Colón es converteixi en bisbe de Santo Domingo

L’any 1504, Diego Colón, el germà menor de Colom, va demanar ser nacionalitzat com a castellà al regne de Castella i Lleó, perquè era un estranger en aquest regne i els estrangers no podien aconseguir cap dignitat eclesiàstica, com desitjava. Els Reis Catòlics van donar l’exigida nacionalitat castellana a Diego Colón “para que podais haber e hayais cualesquiera dignidades e beneficios eclesiásticos que vos fueran dados”. Però, tot i que Diego es va convertir oficialment en castellà, mai va rebre cap dignitat eclesiàstica i la raó d’aquesta negació és considerada per diversos autors que es devia a la seva ascendència jueva.

Moltes referències de l’Antic Testament, però cap del Nou Testament

En els escrits de Colom hi ha constantment referències a l’Antic Testament i als seus profetes preferits Isaïes, Ezequiel i fins i tot Esdres! Elías Barrocas admet que el coneixement de l’Antic Testament de Colom demostra un estudi molt seriós de la Bíblia. Però el problema sorgeix quan es tracta de saber quina Bíblia llegia Colom: la Vulgata catòlica o la Bíblia jueva? Els últims estudis sobre aquest tema assenyalen que és gairebé segur que la Bíblia que Colom va llegir en la seva joventut era la Bíblia jueva, com podrem veure després. Si acceptem aquest punt de vista, no hi ha dubte que Colom no era només un jueu educat en la religió jueva, sinó que era un criptojueu.

Amics i protectors de Cristòfor Colom

Després de set anys demanant als Reis Catòlics una petita flota per al descobriment del Nou Món i després de dues negatives dels monarques, basades en els criteris dels seus consellers, es deu a la influència d’un jueu convertit, Lluís de Santàngel, que Colom aconseguís el seu objectiu. Lluís de Santàngel pertanyia a una família molt rica de comerciants establerts a la ciutat de València, que estava acostumat a prendre decisions ràpides en el món comercial, encara que poguessin ser arriscades. Gairebé cada any, una gran galera, la galera dels Santàngel, sortia del port de València en un arriscat viatge cap al port d’Alexandria, així com molts altres vaixells seus que navegaven per la família Santàngel fins a Galway, a Irlanda, i altres ports atlàntics del nord europeu. Per tant, amb aquesta experiència, Lluís de Santàngel va considerar que valia la pena invertir en la proposta de Colom, perquè en cas d’èxit, el benefici seria enorme, en comparació amb la, per a ell petita, inversió inicial necessària.

Però Colom estava en relació a la cort reial amb molts jueus i jueus conversos com Gabriel Sánchez, Alfonso de la Caballería, Andrés Cabrera, marquès de Moya, i la seva esposa Beatriz Fernández de Bobadilla, Juan Cabrero, Lluís de Torres i la seva germana Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto, Fray Diego de Deza, Alonso de Quintanilla, Joan de Coloma, etc. És considerat per molts estudiosos que, si Colom podia tenir una amistat tan propera amb tots aquests personatges, era a causa del seu origen jueu. Volem assenyalar que les bases mercantils i econòmiques de les famílies Sánchez i Santàngel tenien la seu a la ciutat de València.

 

La paralització i el bloqueig de la beatificació de Colom al Vaticà

La segona meitat del segle XIX el Vaticà va iniciar un procés de beatificació/canonització per proposar Colom com a sant de l’Església Catòlica i Romana. Aquest procés va ser objecte d’un bloqueig total després de diversos intents, sense una explicació clara d’un final tan radical. Simon Wiesenthal, juntament amb altres especialistes, consideren que la principal raó d’aquesta paralització va ser l’ascendència jueva de Colom i també el seu comportament suposadament herètic, considerant que era oficialment un creient catòlic.

El criptograma de la seva signatura

Si Colom hagués signat com tothom, escrivint el seu nom cristià seguit del cognom de la seva família, mai hauria aparegut cap dubte sobre el seu veritable nom i origen. Però no ho va fer i va inventar un estrany criptograma triangular sotasignat per "el Almirante" o "el Virrey". Aquest enigma ha estat estudiat per molts, molts estudiosos i les seves interpretacions cobreixen una àmplia gamma de respostes fantàstiques.

La meva elecció és la següent proposta: Cristòfor Colom, Almirall del Mar i de les Índies. Però recentment, Estelle Irizarry ha fet una interpretació molt nova i intel·ligent, que considera aquesta signatura com una declaració de l’origen jueu de Colom, que veurem més endavant.

Una Bíblia catalana a la Biblioteca Colombina de Sevilla

Als claustres de la catedral de Sevilla hi ha una biblioteca que conserva les restes de la biblioteca d’Hernando Colón, el segon fill de Cristòfor Colom. Molts d’aquests llibres havien estat comprats pel mateix Hernando, però hi ha una petita col·lecció de llibres i documents que presumiblement eren propietat del mateix Colom. Un d’aquests valuosos llibres és la versió catalana de la Bíblia traduïda pel sacerdot valencià Bonifaci Ferrer l’any 1408 i impresa a València el 1478. Aquesta versió de la Bíblia va ser prohibida per la nova inquisició castellana a finals d’aquest segle, durant la vida de Colom. La raó de la destrucció d’aquesta versió catalana de la Bíblia va ser que es basava en textos jueus (la versió jueva de la Bíblia?). Si Colom era el propietari d’aquest llibre i no havia complert l’ordre de la inquisició castellana de lliurar-lo per tal de ser destruït, podem inferir que la Bíblia que va llegir Colom era en català, perquè la seva llengua materna era el català? O va preferir Colom aquesta versió catalana de la Bíblia precisament perquè estava més a prop de la Bíblia jueva, perquè era d’ascendència jueva? Aquesta història de la Bíblia catalana impresa en català a València ens fa pensar a trobar alguna possible relació entre Colom i la ciutat de València.

LLIBRES RECENTS I ARTICLES D’HISTORIADORS CONTEMPORANIS QUE REAFIRMEN QUE COLOM ERA JUEU

Amb motiu del cinquè aniversari del descobriment d’Amèrica hi va haver una gran quantitat d’edicions de noves obres de molts historiadors sobre Cristòfor Colom, la seva vida i els seus fets. Molts d’aquests llibres i articles han estat escrits en castellà i, per desgràcia, gairebé cap no ha estat traduït ni a l’anglès ni a l’italià. Diverses d’aquestes obres tenen un gran interès en relació amb l’ascendència jueva de Colom. He seleccionat diversos d’aquests textos, perquè considero que la seva importància per al nostre objectiu és molt alta.

Juan Fernández Valverde (Priego de Córdoba, 1952)

El professor Juan Fernández Valverde ha estat professor de filologia llatina a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Va escriure la introducció al llibre Cristóbal Colón, Libro de las Profecías, un manuscrit molt especial escrit pel mateix Colom amb l’ajuda del frare cartoixà Gaspar de Gorricio. En aquest llibre Colom presta molta atenció al text d’Isaïes que diu: “I vaig veure un nou cel i una nova terra. Ja que el primer cel i la primera terra han desaparegut i el mar ja no és aquí.” I Fernández Valverde comenta: “La referència al text d’Isaïes es refereix a la immensa felicitat creada per l’arribada de l’era messiànica, l’alegria terrenal i la pau bucòlica que sorgirà en aquest moment, però totes aquestes consideracions es basen en un punt de vista jueu, perquè aquesta interpretació és la jueva, literal de les Escriptures, perquè, en cas contrari, com es pot deduir que l’era messiànica encara està per venir, si per als cristians aquesta era ha arribat?”
Sobre l’obsessió de Colom per la reconstrucció del temple de Jerusalem, el professor diu: “La reconquesta de Jerusalem i la reconstrucció del Temple (al qual Colom es refereix en la forma hebrea de casa) no són objectius cristians, sinó jueus, perquè els jueus, i no els cristians, encara esperen l’arribada del Messies, que provocarà aquests fets.”

Sobre les referències de la Bíblia fetes per Colom, ja que les versions jueva i llatina de la Bíblia són molt diferents a vegades, el professor Fernández Valverde expressa els seus dubtes sobre quina versió de la Bíblia va llegir Colom de fet, amb la següent expressió col·loquial: “Suposem que Colom va utilitzar una versió llatina de la Bíblia, i no una versió hebrea, perquè si estava llegint una versió hebrea, apaga y vámonos”!

El significat d’aquest pensament, escrit al final de la introducció al Llibre de les Profecies pel professor Fernández Valverde, és que creu que la Bíblia que Colom va llegir era en la versió jueva, però si hem d’assumir aquest fet, significaria un fet tan important i revolucionari que tot sobre Colom hauria de ser revisat.

Juan Gil Fernández (Madrid, 1939)

El professor Juan Gil Fernández ha estat professor de filologia llatina de la Universitat de Sevilla (1971-2006) i actualment és membre de la Reial Acadèmia Espanyola (2011). És un dels humanistes més reconeguts i ha fet moltes col·laboracions amb la doctora Consuelo Varela en el camp de la història de Colom i el descobriment d’Amèrica.

El professor Juan Gil ha escrit, al meu entendre, un dels millors llibres recents sobre Colom i el descobriment d’Amèrica, Mitos y utopías del Descubrimiento, publicat per Alianza Universidad en la seva col·lecció per al cinquè centenari. Pel que sé, aquest llibre no ha estat traduït a l’anglès i no és gaire conegut pels estudiosos angloamericans. En el setè capítol, “La religiosidad de Cristóbal Colón”, Juan Gil fa un estudi molt seriós i profund sobre les creences religioses de Colom, de què destacarem les següents.

Sobre el desig de Colom de reconstruir el temple de Jerusalem, Gil diu: “La reconstrucció del Temple de Jerusalem és contrària a totes les antigues tradicions dels cristians; perquè el Temple havia estat destruït com un càstig de Déu per la traïció dels jueus, que han negat reconèixer el veritable Messies. Per tant, la conseqüència, la desolació d’aquest santuari, ha de romandre fins al final del temps”.

“La reconstrucció del Temple, tan anhelada per Colom és, en conseqüència, una creença que no s’ajusta a l’ortodòxia cristiana, perquè el reconstructor del Temple ha de ser l’Anticrist, el Messies jueu. La reconstrucció del Temple va ser, de fet, el pensament que ha donat consol al dolor i l’angoixa dels jueus durant els segles de la diàspora”.

En aquests dos passatges, el professor Gil, sense dir explícitament que està convençut que Colom era jueu, demostra que la mentalitat de Colom estava orientada a la religió i la cultura jueves, fet que significa que va rebre una educació jueva en la seva infància i joventut, tant religiosa com en els costums de la societat jueva.

Sobre les creences escatològiques de Cristòfor Colom, Gil escriu un paràgraf clar sobre els orígens jueus de Colom: “El Colom sempre prudent, l’home que aconsegueix mantenir la seva vida en el misteri més complet, comet una temerària indiscreció. Perquè succeeix que l’escatologia, que reflecteix els sentiments més íntims d’una comunitat, és el fet més difícil de ser assimilat d’una religió. En canvi, amb més o menys facilitats, els conceptes bàsics es poden entendre o imitar els hàbits externs, però per tirar per la borda tot el que s’ha après a la infància, tirar per la borda totes les tradicions antigues de segles és gairebé impossible, especialment en una qüestió on les escatologies cristiana i jueva convergien, fins i tot si els seus punts de vista podrien ser irreductibles.”

“Les creences atàviques fan que Colom desitgi que el Temple sigui reconstruït: la crida del subconscient és massa forta perquè l’Almirall pugui superar-lo. En aquest context, la mania malaltissa de Colom per Jerusalem és completament comprensible.” “Perquè Colom, a la llum d’aquests escrits, va ser educat en la religió jueva en la seva infància.”

El professor Juan Gil troba una altra prova dels seus orígens jueus per escriure: “Quan gent malèvola va difondre rumors al·lusius a l’ascendència jueva de Colom, a partir de 1498, l’Almirall va començar a utilitzar en els seus manuscrits l’expressió en el nom de la Santa Trinitat, una referència obsessiva, que es converteix en una pedra de toc perfecta per revelar la seva condició de convers, com passa en molts casos.”

I sobre el fet que Lluís de Santàngel, un jueu convers, donés suport definitiu al primer viatge de descobriment de Colom, Juan Gil exposa: “No va ser un fet aleatori que, quan totes les negociacions entre l’Almirall i els Reis Catòlics semblaven fallar i trencar-se, precisament un jueu convers, Lluís de Santàngel, es convertís en la persona que utilitza la seva influència sobre els reis per salvar aquesta empresa. Podem sospitar que Santàngel no s’hauria arriscat tant en una navegació, que molts consideraven un suïcidi, si no hagués tingut també una fe religiosa en el seu èxit final. En conseqüència, podem entendre la situació exacta: un petit grup de criptojueus saben que una persona escollida per Déu està decidida a emprendre un viatge mai vist abans, gràcies al qual s’aconseguiran les profecies messiàniques de l’Antic Testament. Són els que propaguen el rumor que la redempció vindrà de l’oceà: i per això s’espera que l’arribada del Messies sigui a Lisboa, quan Colom està intentant pactar amb el rei de Portugal Joan II, o a Sevilla o Palos, quan Colom està en negociacions amb els Reis Catòlics.”

 

Estelle Irizarry (nascuda Estelle Diane Roses, Nova Jersey 1937-2017)

Estelle Irizarry va ser professora de literatura hispànica a la Universitat de Georgetown a Washington. L’any 2009 va publicar el llibre El ADN de los escritos de Cristóbal Colón. Després de fer un profund estudi lingüístic, de puntuació i cal·ligràfic dels escrits de Colom, va afirmar que Colom no era el fill d’un artesà genovès, sinó un súbdit natural de la Corona d’Aragó i que la seva llengua materna era la catalana. També va dir que Colom havia amagat els seus orígens, perquè es va veure obligat a amagar els seus veritables orígens perquè era un jueu o un convers.

Va analitzar la puntuació dels manuscrits de Colom i hi va detectar diverses particularitats que només s’utilitzaven, en aquell moment, als territoris de parla catalana de la Corona d’Aragó: Principat de Catalunya, Regne de València i l’antic Regne de Mallorques. Va donar especial importància a l’ús de la vírgula (solidarius), que era únic en aquesta àrea. Els escrits de Colom van ser tan perfectament escrits que creu que, en la seva joventut, podria haver assistit a una escola jueva de masoretes. Estelle Irizarry declara: “La hipòtesi que Colom era un jueu convers implica que Colom hauria d’haver après i copiat els textos sagrats jueus en la seva infantesa”. “Amb alta probabilitat, a Colom, jueu convers, li havien inculcat l’obsessió per la puntuació promoguda pels seus primers mestres de la seva infància, que eren probablement masoretes que vivien en l’àrea de la Corona d’Aragó, que correspon avui dia a Catalunya o en territoris d’influència catalana.”
Irizarry també va analitzar els escrits de Colom amb l’ajuda de nous programes analítics informàtics, que detecten la persistència de la memòria fònica en els escrits d’una persona els textos de la qual no estan escrits en la seva llengua materna, sinó en una segona llengua. La probabilitat que el català fos la seva llengua materna va obtenir un valor de 0,355675, seguit del gallec (0,180575) i el francès (0,149766).

Volem assenyalar, amb un interès molt especial, la interpretació que Irizarry ha fet en aquest llibre de l’ideograma que Colom va utilitzar com a signatura: “Un bon cristià mai utilitzaria un autògraf per anunciar la seva fe. Però un criptojueu ho faria per amagar la seva fe, com va fer Colom, amb l’ús dels textos dels profetes, com una pantalla del seu aparent cristianisme. Les lletres que conformen el seu criptograma constitueixen la pregària més sagrada, antiga i repetida de la religió jueva: “Sh’ma Yisroel”, ‘escolta, Israel’, escrita en una tríada perfecta. La X es pronuncia sh, i en llegir la següent lletra a la dreta trobem una M amb una A al damunt (que es converteix en una subversió en l’ordre correcte de senyar-se, que hauria de ser en l’ordre A-M-X-Y). Les subversions no només resideixen en aquest fet, perquè el creient que coneix l’oració sap que va seguida de «El Senyor és el nostre Déu i el Senyor és un» i, com a conseqüència, el triangle del Sh’ma és la introducció per a la negació de la Santíssima Trinitat”.

Primera conclusió provisional

Després de considerar les opinions i els textos esmentats anteriorment, creiem que les probabilitats que Colom tingués una ascendència jueva semblen indubtables, i aquesta condició familiar, la seva pertinença a una família jueva, podria ser la raó per amagar la seva veritable identitat.

COLOM ERA UN JUEU SEFARDITA

Tots els estudiosos que creuen i defensen l’ascendència jueva de Colom sempre l’estan centrant en la península Ibèrica com l’origen de la seva família: portuguès, castellà, català, valencià, mallorquí, etc. Alguns autors, com Salvador de Madariaga o Celso García de la Riega, intenten combinar un origen sefardita amb un origen genovès, proposant una migració temporal de la seva família cap o des de Gènova. Sembla molt difícil intentar la quadratura del cercle donant a Colom una doble identitat: sefardita i genovesa al mateix temps. Però abans de continuar amb la proposta d’un origen jueu sefardita de Colom, hem d’aclarir i corregir diversos conceptes importants sobre la situació política de la península Ibèrica als segles XV i XVI.

El Regne d’Espanya no va existir durant la vida de Colom!

Si us plau, oblidin-se d’utilitzar els termes Regne d’Espanya, espanyol, conquistadors espanyols o imperi espanyol durant l’època de la vida de Colom (i fins al final del segle XVII)! La raó d’aquest suggeriment és que està demostrat que el casament de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella no va crear cap nou regne unitari d’Espanya. Fou una unió personal o dinàstica, que avui es considera que va resultar en una monarquia hispànica, però no en la creació d’un nou Regne Unit d’Espanya. Els professors universitaris utilitzen ara el terme monarquia composta per  designar millor la situació política d’un grup de diferents territoris sota el govern del mateix rei, sense significar la unitat d’aquests territoris. En el cas específic dels Reis Catòlics, ells tenien els següents títols de noblesa, en què no hi ha cap menció a Espanya o reis d’Espanya: “Don Fernando e Doña Isabel, por la gracia de Dios Rey e Reyna de Castilla, de León, de Seçilia, de Granada, de Toledo, de Galizia, de Mallorcas, de Sevilla, de Çerdeña, de Corcega, de Murcia, de Jaen, de los Algarbes, de Algesira, de Gibraltar e de las Yslas de Canaria, condes de Barcelona, duques de Atenas e de Çerdania, marqueses de Oristan e de Goçiano” (Carta dels Reis Catòlics a les autoritats de les ciutats costaneres dels seus regnes en què se’ls obliga a donar tota l’ajuda necessària per organitzar la primera expedició de Colom al Nou Món; Granada, 30 d’abril de 1492).

Com a conseqüència d’aquest conjunt no unitari de territoris i de la no existència d’un regne unificat d’Espanya, el papa Alexandre VI, en concedir la propietat del Nou Món a un regne europeu, quin regne va triar? La resposta incorrecta a aquesta pregunta és “al Regne d’Espanya”, perquè era inexistent en aquell moment, la resposta correcta és als Reis Catòlics i als seus successors al regne de Castella i Lleó! Per tant, a partir d’aquest moment, l’anomenat imperi espanyol hauria de ser conegut correctament com a imperi castellà.

 

El gran error de Geoffrey Barraclough!

ABRAHAM, Haim. “Uno de los grandes secretos de Cristóbal Colón era su origen judío. Universia.es, 22 novembre 2006.

ALBARDANER, Francesc:

“Christopher Columbus, a dual identity: Sephardic jew of Valencia and Genovese of nation”. Academia.edu: video and text / ResearchGate.

“Una identitat Dual: ciutadà de València i Genovès de nació”. Academia.edu /ResearchGate.

“A silk trail to Columbus”. Academia.edu /ResearchGate.

“Valencia, craddle of the discovery of America”, https://francescalbardaner.jimdofree.com

AMLER, Jane Frances. Christopher Columbus’s Jewish Roots. Londres: Jason Aronson Inc., 1991.

BARNETT, R.D. “The Sephardi Heritage: essays on the History and cultural contribution of the Jews of Spain and Portugal”, vol. 1 The Jews in Spain and Portugal before and after the Expulsion of 1492. Nova York, 1971.

BARROCAS LEVY, Elías. “¿Era Cristóbal Colón judío?”, https://esefarad.com.

DAVID, Maurice. Who was Columbus? His Real Name and Real Fatherland. Nova York: The Research Publishing Co., 1933.

ERUGO, José; DÍAZ PEREZ, Nicolás. “Cristóbal Colón, el judío Sefaradí que descubrió América”. e.Sefarad.com. juny 2016.

EVANS, Mike. Christopher Columbus Secret Jew. Timeworthy Books, 2014.

FERNÁNDEZ VALVERDE, Juan. Introducción y preparación de Cristóbal Colón, Libro de las Profecías. Madrid: Alianza Editorial; Universidad de Sevilla. Quinto Centenario, 1992.

FEUERSTEIN, Emil. Columbus the Jew (New Evidence: Columbus was of Marrano Stock/Dr. Rivka Shpak Lissak).

FROHLICH, Newton. 1492: A Novel of Christopher Columbus, the Spanish Inquisition, and a World at the turning point. Nova edició revisada. Blue Bird Press, 2016.

GARCÍA DE LA RIEGA, Celso. Colón, español; su origen y patria. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1914.

GIUNCIUGLIO, Vittorio. Un ebreo chiamato Cristoforo Colombo [autoedició]. Gloriosa Stamperia Casamara di Genova (1493/94).

HUMBOLDT, Alejandro de. Cristóbal Colón y el descubrimiento de América. Buenos Aires: Centro Difusor del Libro, 1946.

IRIZARRY, Estelle. El ADN de los escritos de Cristóbal Colón. San Juan de Puerto Rico: Ediciones Puerto, 2009.

KAYSERLING, Meyer. Christopher Columbus and the Participation of the Jews in the Spanish and Portugese Discoveries, translated from the author’s manuscript by Charles Gross. Nova York, 1894; Berlín, 1894.

LEIBOVICI, Sarah. Christophe Colomb, Juif (Défense et illustrations). Postfaci de Shmuel Trigano. París: Editions Maisonneuve & Larose, 1986.

LLANAS DE NIUBÓ, Renato. El enigma de Colón. Barcelona: Marte Ediciones, 1964.

MADARIAGA, Salvador de. Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón. 3a ed. Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 1944.

McENTIRE, Walter F. Was Columbus a Jew?. Boston: Stratford, 1925.

MORISON, Samuel Eliot. El Almirante de la Mar Oceano: Vida de Cristóbal Colón. Buenos Aires: Libreria Hachette, 1945.

ROTH, Cecil:

A History of the Marranos. Nova York: Harpertorch Books, 1966.

 “Who was Columbus?”. Dins Personalities and Events in Jewish History. Philadelphia, 1953.

SARNA, Jonathan D. “The Mythical Jewish Columbus and the History of America’s Jews”. Dins Bryan F. Le Beau & Menahem Mor (eds.). Religion in the Age of Exploration. Omaha: Creighton University Press, 1966.

SERRANO Y SANZ, Manuel. Los amigos y protectores aragoneses de Cristóbal Colón. Barceloa: Riopiedras, 1991.

SERRANO VILLAR, Óscar. Cristóbal Colón: el secreto mejor guardado. Madrid: NA, 2005.

VERDERA, Nito. Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudío. Eivissa: Consell Insular,  1999.

WIESENTHAL, Simon. Operación Nuevo Mundo: La misión secreta de Cristóbal Colón. Mèxic: Diana, 1992 (English title: “Sails of Hope: The Secret Mission of Columbus”).

 

YZAGUIRRE I MAURA, Lluís. “Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom”. Dins Actes del simposi internacional Eivissa, 2006, p. 97-122.