Francesc Albardaner
16 CARTES INÈDITES DE LUIS I BOLÍVAR ULLOA
Tot aprofitant la seva estada a Catalunya, aquest darrer mes d’octubre, el nostre benvolgut consoci Sr. Charles Merrill va sol·licitar una entrevista amb el Sr. Jaume Riera i Sans, entrevista que tingué lloc a l’Arxiu Reial de Barcelona. Vaig tenir l’honor de poder assistir a aquesta trobada i, al final de la conversa, el Sr. Jaume Riera ens va donar una referència del seu arxiu, exactament “Secretaria 150”, en la que ens va dir que hi romanien guardades algunes cartes de Luis Ulloa dirigides al Sr. Ferran Valls i Taberner, antic director d’aquest arxiu a finals dels anys vint i principis dels trenta del segle passat.
L’endemà mateix ens presentàrem a la sala de lectura d’aquest arxiu i demanàrem la dita referència. Tal i com ens havia anunciat el Sr. Jaume Riera, en aquest dossier hi havia un conjunt de cartes de Luis Ulloa, algunes autògrafes i d’altres mecanoscrites, dirigides principalment al Sr. Valls i Taberner, però d’altres dirigides al Srs. Ferran Soldevila i Martínez Ferrando. El contingut d’aquests diferents escrits ens il·lustra la trajectòria de Luis Ulloa des de la publicació del seu primer llibre, en francès i en català, l’any 1927, fins el seu retorn a Paris del congrés de Hamburg celebrat l’any 1930. No cal dir l’interès que presenten aquests escrits per tots nosaltres, ja que, a més d’exposar-nos el periple exacte realitzat per Luis Ulloa pels arxius espanyols, apunta diversos camps de recerca que va seguir i que no varen trascendir en els seus llibres o en els seus articles publicats fins a la seva mort l’any 1936.
Seria massa feixuc publicar aquestes cartes amb tot el seu contingut, pel que a continuació donarem una relació dels diferents escrits acompanyats d’un resum dels punts més importants que en ells es tracten i amb alguns comentaris nostres.
CARTA DE PARIS: 27 DE SETEMBRE DEL 1927
Es tracta d’una carta manuscrita dirigida al Sr. Ferran Valls i Taberner, en la que li dona les gràcies pel pròleg que aquest havia escrit a petició del Sr. Luis Ulloa, però que no podria ser inclos en la primera edició del llibre “Colom fou Català”, perquè l’impressor ja havia tirat els quaderns inicials de l’edició catalana. El Sr. Ulloa li promet que s’inclourà en una segona edició, si arriba a fer-se, ja que segons el Sr. Maissonneuve considerava que aquesta edició catalana resultaria en una pèrdua econòmica completa. Aquest pròleg fou publicat, com sabem en el llibre intitulat “Noves proves de la catalanitat de Colom”, també de l’any 1927.
En aquesta carta ens assabentem que l’edició francesa va entrar en circulació per la seva venda a finals de setembre i l’edició catalana els dies 3 i 4 d’octubre de l’any 1927. També explica el Sr. Ulloa, que fou el pare del Sr. Maissoneuve el descubridor de la edició prínceps de la carta de Santángel i que aquest editor estava molt entusiasmat amb la nova teoria de la catalanitat de Colom i que desitjava dur-la fins al triomf final.
Explica també Ulloa, que va presentar als membres de la Societat Geogràfica de Paris les fototípies de les capitulacions de Santa Fe i els altres dos documents inicials donats pels Reis Catòlics a Colom, que li envià Valls i Taberner, i que els va convèncer del fet de que Colom era noble abans del descobriment i del fet d’un pre-descobriment d’Amèrica.
CARTA DE VALLADOLID: 22GENER 1930
Es tracta d’una llarga carta manuscrita dirigida al Sr. Ferran Soldevila des de la fonda de Valladolid on residia (La Imperial, Calle Gamazo n.8). Inicia la carta explicant les quatre etapes en que divideix el seu viatge de recerca per Espanya i que són les següents:
1ª Etapa: Burdeos – Bayonne – Irún (Fuenterrabia).
2ª Etapa: Simancas – Valladolid – Madrid.
3ª Etapa: Zaragoza- Barcelona – Tortosa – Valencia.
4ª Etapa : Sevilla.
Pel text sembla ser que a Bordeus va buscar dades sobre Guillem i Joan de Casenove-Coullon i es pregunta si aquests dos personatges eren parents o no. També ens sorprèn la afirmació de que Bartomeu Colom navegà amb Guillaume i que Cristòfor Colom navegà amb Jean de Casenove-Coullon. Tot això demostra que aquest tema el tenia molt poc madur, però, malgrat aquest desconeixement, es despenja amb una afirmació, força gratuïta al nostre entendre, tot dient: “En cualquier caso, los Casenove del Gers (antigua Gascuña) descendían de los catalanes”. Certament que no podem esbrinar d’on treu aquesta seguretat per fer aquesta afirmació i encara ens sorprèn més la següent frase en la que diu: “ Ya hace casi siglo y medio (1780-1790 aprox.) Labanisse-Rochefort sostuvo que Cristóbal Colón era originario de la zona de Foix o alrededores”.
És ben possible que els Casenove gascons tinguessin relacions amb el comtat de Foix, però això caldrà demostrar-ho, com també hagués calgut que Enric Mitjana de Las Doblas hagués demostrat les relacions familiars entre el seu Guillem de Casanova, originari de Méritain, al Béarn, i la familia Colom de Barcelona, abans de parlar d’un possible matrimoni amb una dona Colom, que hauria donat origen als Casanova-Colom.
Si algun soci del Centre d’Estudis Colombins està al corrent de l’autor francès del segle XVIII citat per Ulloa, Labanisse-Rochefort o Lavanisse-Rochefort, l’animem a que faci una notificació per aquest butlletí sobre aquesta nova teoria de ser Colom originari del comtat de Foix.
Molt més interessant és l’apartat en que Ulloa explica que ja ha descobert a Simancas, que la carta de l’embaixador Puebla sobre Cabot no existeix i que fou un invent de Bergenroth. El to de la carta, i el seu interèss, augmenta molt a continuació quan afirma que la reial confirmació del fals testament és “archifalso, cautelosamente fraguado durante el siglo XVI”. Fins i tot Ulloa es va quedar esperant a Valladolid que tornessin el director de Simancas i Miss Gould d’un congrés d’història celebrat a Barcelona, per tal de convence’ls de la falsedat de les dues còpies trobades per Miss Gould.
Ulloa també va aprofitar la seva estada a Valladolid per mirar l’arxiu de la “Chancelleria de Valladolid” on es guarden els llargs processos contra D. Luís Colón”, per tal de veure si hi havien citades còpies del testament de Colom del 1498 o de les reals confirmacions d’aquest testament, però sense èxit.
Un altre punt que li va interessar fou tota la documentació diplomàtica mantinguda amb Gènova. Sense que hi trobés res d’especial., Ulloa acaba aquest apartat tot afirmant: “Puede afirmarse con énfasis: Colom no fué hijo de Doménico Colombo”.
Finalment acaba Ulloa aquesta llarga carta amb uns comentaris negatius sobre la notícia que va donar el diari ABC de la recepció del denominat ”Document Borromeo” per part del bibliotecari de la Universitat de Barcelona, Sr. Rubió i Borràs, tot dient: “Antes dudaba del tal papel milanés; ahora no, vistas toda esta serie de histerias estoy convencido de que no hay allí nada serio. Es una lástima que se siga explotando el problema de Colom con tan insensible ligereza. En Madrid diré ésta y otras verdades muy claramente.”
CARTA DE MADRID : 16 DE MARÇ DEL 1930
Es tracta d’una carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner. Ulloa comença la carta explicant el seu horari de treball en el que confessa que a Valladolid anava cada dia a Simancas i quan podia al “Archivo de la Chancellaria” de Valladolid. A Madrid és molt metòdic i explica que de vuit del matí a dues de la tarda està en el “Archivo Histórico Nacional” i que de quatre a vuit de la tarda fa recerca a la biblioteca de la Acadèmia de la Història.
Ulloa es va topar de ple a l’arxiu nacional amb tota la documentació del “Pleyto del Mayorazgo”, que feia només onze anys que s’havia incorporat als fons d’aquest arxiu i que, per aquest motiu, només el Sr. Angel Altolaguirre l’havia estudiat superficialment fins aquell moment. Abans, aquesta documentació havia estat dipositada en el Consell d’Estat i no es podia consultar. Ulloa està molt orgullós de ser pràcticament el primer que ha estudiat a fons aquesta ingent quantitat de documentació i diu : “Por eso, Irving, Navarrete, Harrisse, Fernández Duro, Lollis y demás lo ignoraron completamente.” A continuació reconeix que tot el que habia escrit fins aquell moment sobre el plet del “Mayorazgo” ho havia tret del memorial imprès d’aquest plet existent a la biblioteca nacional de Paris. L’estudi aprofundit de tota aquesta documentació és el que li proporcionarà una bona base per a defensar la tesi de la no-genovesitat de Colom i també, en un grau menor, la de la catalanitat de Colom.
A Madrid, Ulloa contacta amb diversos historiadors com Altolaguirre, amable però inflexible a favor de la teoria genovesa , Ibarra , Ballesteros i amb Don Manuel Serrano i Sanz, a qui considera el més preparat i que opina, com ell, que la reial confirmació del testament de Colom de l’any 1498 és falsa.
Ulloa li adelanta a Ferran Valls, que un dels temes que desitja estudiar a Barcelona és el tractat amb Gènova del 5 d’Agost del 1493 i li expressa ja la seva intenció d’assistir al Congrés d’Americanistes de Sevilla que s’iniciarà el dia 1 de maig del 1930. Li comunica que el professor Riva i Agüero també hi assistirà a aquest congrés i que està d’acord amb Ulloa en la identificació de Johannes Scolvus amb Colom. Ulloa afegeix:
“Algo es algo. Ya irán rindiéndose todos”
CARTA DE MADRID : 29 DE MAIG DEL 1930
Es tracta d’una carta manuscrita dirigida al Sr. E. Martínez Ferrando, a qui va conèixer durant la seva estada a Barcelona. La carta l’escriu des de la Gran Pensión Florida, del carrer de Zorrilla n. 11 de Madrid. Ulloa lamenta el poc temps que va poder destinar a l’arxiu reial de Barcelona i reconeix que només va poder investigar en “una pequeña parte del reinado de Alfonso V y a otro fragmento de Juan II”. Fixem-nos que Ulloa va cercar documentació de la joventut de Colom o immediatament anterior. Sabem pels seus escrits al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, que va seguir la pista de tota la família del cardenal Joan de Casanova.
Ulloa confessa a Martínez Ferrando que està completament immers en el estudi del plet del “Mayorazgo” i remuga d’haver anat a Sevilla “porque Sevilla estaba imposible de cara y de incómoda”. Per tant sembla que Ulloa ja havia fet les quatre etapes del seu viatge que anunciava en la seva carta de Valladolid de 22 de gener 1930. Quatre mesos habian transcorregut des de Valladolid fins aquest retorn als arxius de Madrid.
POSTAL DE GIRONA : 21 DE JULIOL 1930
Es tracta d’una postal autógrafa de Luis Ulloa al Sr. Ferran Valls i Taberner, dirigida al seu domicili particular del carrer de la Boqueria n.1 de Barcelona. Ulloa desitja que el proper neixament del fill del Sr. Vall i Taberner vagi bé i fa un petit comentari sobre l’arxiu diocesà de Girona, del que es lamenta la poca quantitat de documents que aplega (sic) degut a les guerres passades. L’avisa que el proper dilluns serà a Barcelona, però només de passada cap a Madrid.
SUBSCRIPCIÓ PER ALS ESTUDIS SOBRE COLOM
Abans de continuar repassant les cartes de Luis Ulloa hem de fer esment d’un fet extraordinari com fou l’anunci i creació de una subscripció popular en ajuda de les recerques que feia Luis Ulloa per cobrir les seves despeses de viatge i per poder assistir al Congrés Americanista de Hamburg. Aquesta iniciativa estava presidida pels presidents de l’Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i de l’Ateneu Polytechnicum, que no eren altres que els Srs. Ferran de Sagarra, Francesc Maspons i Anglasell i Ferran Valls i Taberner. Com deia el cartell anunciador d’aquesta insòlita iniciativa “Les quantitats recollides pels periódics i per les societats excursionistes i culturals s’hauràn de lliurar al Centre Excursionista de Catalunya: C. Del Paradís, Barcelona, on també es rebran subscripcions individuals”.
La iniciativa tingué un èxit extraordinari i, d’ací en endavant, Luis Ulloa va anar rebent diverses quantitats que consigna en les seves cartes i que el permeteren viatjar fins a Hamburg.
CARTA DE MADRID : 6 D’AGOST DE 1930
Carta mecanoscrita a Ferran Valls i Taberner, que presenta dues parts. En la primera el Sr. Ulloa acusa rebut de dues transferències monetàries resultants de la subscripció popular. La segona part diu el següent: “Estoy también en vias de un curioso descubrimiento, que es el de que los primeros P.P. o frailes que acompañaron a Colom fueron canónigos de la Orden de San Agustín, lo que no solo confirma mis afirmaciones sobre el P. Pons, sino revela que hubo otros P.P. catalanes, compañeros y correligionarios de Pons, quienes probablemente entraron en lucha con el P. Boil. Sería de desear que los actuales P-P- agustinos de Barcelona estudiasen el asunto”.
Un cop més Ulloa ens desorienta completament al no indicar ni justificar la procedència i les fonts que puguin recolzar aquesta informació. Si ja posem en quarentena, per no dir que rebutgen de pla, la substitució de Fra Ramón Paner per un pare agustinià Pons, que en cap moment demostra que fos company de Colom, encara menys comprenem aquesta notícia de la participació dels pares agustins en la descoberta i colonització del Nou Món. Deixem, doncs, en mans dels nostres consocis investigadors la possibilitat de fer una incursió en els arxius dels pares agustins de Barcelona, com suggereix Ulloa.
CARTA DE VALLADOLID: 27 D’AGOST DEL 1930
Carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner suposadament des de Valladolid, ja que Ulloa utilitza un paper de carta de l’hostal “La Oriental” de Valladolid, en la que tatxa tot el membret excepte la paraula Valladolid.
En aquesta carta Ulloa confirma la recepció d’un gir postal per un valor de 2.500 pessetes i li comunica que demà sortira cap a Hamburg.
Acaba la carta dient que afegeix unes declaracions sobre l’estat del Perú, que acabava de patir un cop d’estat militar , fet que serà motiu de preocupació en diverses cartes posteriors i que pràcticament deuria convertir a Ulloa en un refugiat a Europa. Critica la postura de la Acadèmia Espanyola tot dient: “Pienso también hacer toda una campaña para que la Academia Española corrija su actitud respecto a Leguía, pués no faltó en ese cuerpo quien pidiera pera él el premio Nobel”.
CARTA DE PARIS: 5 DE SETEMBRE DEL 1930
Carta manuscrita dirigida al Sr. Ferran Valls y Taberner escrita des del seu domicili de Paris (48, Rue Ramponeau, Paris). Ulloa diu que està a punt de sortir cap a Hamburg i que estarà de retorn a Paris el dia 15 de setembre. Per tant Ulloa preveu que la seva assistència al Congrés Americanista de Hamburg, inclosos els viatges d’anada i tornada durarà deu dies.
El tema principal d’aquesta carta torna a ser la situació que es vivia al Perú després del cop d’estat i Ulloa parla sobre la pressió nordamericana que, segons ell, “amenaza de dañar todo. Quiera Dios no sea así”. Com podem veure l’opinió d’Ulloa sobre l’estat de coses que passaven al Perú no era gaire optimista.
CARTA DE PARIS : 24 DE SETEMBRE DE 1930
Carta mecanoscrita dirigida al Sr. Ferran Valls i Taberner, escrita des del seu domicili de Paris, després del retorn del congrés de Hamburg. Aquesta es la primera d’una sèrie de cartes molt continues i pròximes al llarg del temps, en les que es demostra que el congrés de Hamburg no va ser el que Ulloa esperava i en les que explica extensament l’oposició que va trobar per part de diversos assistents.
En primer lloc, Ulloa critica la posició del Sr. Ballesteros, ja que si bé diu que en un inici de la seva relació semblava inclinat a les teories d’Ulloa, tant al Congrés de Sevilla com en alguna trobada a la Acadèmia de la Historia de Madrid diu que “lo encontré, no sin sorpresa, profundamente cambiado, sin aducir ninguna razón ni prueba para ello.” Ulloa estima que aquest canvi és degut a una aliança entre Miss Gould i el Sr. Altolaguirre. Ulloa considera que la oposició de Ballesteros i de Miss Gould rau en el fet de que ell considerés apòcrifa la reial Confirmació que va descobrir la americana al arxiu de Simancas.
I ara ve la declaració més forta d’Ulloa :
“Lo cierto es que en Hamburgo el señor Ballesteros no opuso, como Ud. verá, sino sofismas y vaciedades a mis puebas documentadas, y que tuvo que callar y huir el cuerpo. Por su actitud es claro que hizo manifiesto al Presidente de la Sección de Historia que la España oficial no se aviene a reconocer la catalanidad de Colom.”
D’aquestes declaracions i d’altres informacions que dona aquesta carta es dedueix que les autoritats acadèmiques madrilenyes duien la consigna de boicotejar al màxim possible la nova teoría d’Ulloa i que ho van aconseguir, tot i que diversos congressistes i mitjans de comunicació es mostressin interessats en la nova teoria i li demanessin articles per a ser publicats en els seus diaris.
Ulloa va fer ell mateix una ressenya del congrés, que va enviar als diaris catalans “La Publicidad, La Veu, La Vanguardia y El Matí”, en el que va edulcorar, al nostre entendre, el poc èxit de la seva intervenció, per evitar el desànim del públic català, que tant generosament havia contribuït a la seva causa.
La situació al Perú el continua preocupant molt i ens diu: “A mí se me ha sugerido el regreso al Perú, pero, como muchos otros, creo prudente esperar el rumbo que tomen las cosas, todavía muy oscuras.”
CARTA DE PARIS : 27 DE SETEMBRE DEL 1930
Carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner. En aquesta carta es pot comprovar el desencant de Ulloa respecte a les notícies contràries i tendencioses que varen arribar al diari New York Times des de Madrid i Gènova. Transcrivim una part important d’aquesta carta, tot respectant els subratllats insistents, que demostren la contrarietat profunda que causaren a Ulloa aquestes cróniques enverinades.
“Acabo de conocer la adjunta información cablegráfica publicada por el gran diario norteamericano “The New York Times”. Por ella juzgará Ud. el vivo interés prestado en Estados Unidos a mis estudios.
Esa información es muy curiosa y reveladora; si se comparan los diferentes cablegramas provenientes respectivamente de Hamburgo, Madrid y Génova, todos de la misma fecha, que es la del dia siguiente de mi comunicación al Cogreso. Parece que Génova y Madrid hubiesen estado de acuerdo. Y más sorprendente es la importancia dada en Madrid a la actitud de Ballesteros, quien fué incapaz de oponerme ni un solo documento, ni un solo argumento.
Estoy profundamente agradecido a los catalanes por su ayuda material o económica que acaban de prestarme. Pero en el estado a que ha llegado el asunto, que reviste ya carácter internacional, es indispensable que se me preste ahora cierta ayuda moral. Como en mi carta anterior le he dicho, muy proximamente voy a enviar grandes artículos a importantes diarios americanos; hoy considero que es necesario antes, que se me dé el prestigio de esa solidaridad moral.
Fíjese Ud. en los errores , indiscutiblemente tendenciosos, de la información salida de Madrid. Allí se pretende que la Academia de la Historia ha hecho un estudio a fondo sobre si Colom era o no español, así, en general, español. Se trata, además , de crear confusión y equívoco alrededor del famoso concurso de ABC, a fin de inducir a los lectores americanos a suponer que en él también se presentaron trabajos cobre Colom catalán y fueron rechazados. En fin, se quiere hacer creer que la tesis catalana está al bajo nivel de la gallega, y que no se funda sino en el argumento del apellido Colom.
Hay que desbaratar toda esa maliciosa maniobra. Por eso me permito dirigirme a Ud. para someterle una idea, y hacerle una súplica. Yo rogaría a un pequeño grupo de intelectuales catalanes, qoe podrían ser Ud., los hermanos Soldevila, Carreras Candi, Nicolau d’Olwer, Perés, etc. etc., que dirigiesen un cablegrama al “New York Times”, dicièndole: que han tenido conocimiento de la información cablegráfica de Madrid y que consideran un deber hacer notar a ese diario y a sus lectores, que la Academia de la Historia no ha tenido nunca ocasión de ocuparse hasta ahora de la tesis catalana; que el fracasado concurso de ABC, no se refirió sino a Colón gallego; que yo he sido precisamente quien más ha combatido esa falsificación del Colón gallego;que mis estudios se fundan en gran cantidad de documentos hasta hoy absolutamente inéditos y desconocidos de los historiadores y de la Academia ; que de estos documentos sólo dos he puesto en conocimiento de la Academia, la que aun no los ha estudiado, pues se ha reservado hacerlo proximamente; y en fin, que mi comunicación en Hamburgo está fundada en hechos nuevos sobre los cuales ningún sabio ni Academia tiene derecho a pronunciarse mientras no los conozca.”
En aquesta carta acaba sol·licitant, un cop més, la ajuda moral de la intelectualitat catalana que el varen recolzar, davant una influent Academia de la Història de Madrid reàcia a canviar res del que deia la historiografia tradicional sobre Colom.
CARTA DE PARIS : 13 D’OCTUBRE DEL 1930
Carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner, però feta pel fill de Luis Ulloa, Bolívar Ulloa, per enfermetat greu del seu pare. En aquesta carta Bolívar es queixa de que el cablegrama que varen enviar els intelectuals catalans al New York Times encara no s’habia publicat en els exemplars dels dias 1 al 3 d’octubre. El fill confessa que no li ho ha dit al seu pare per no donar-li un disgust. Bolívar considera que aquesta no publicació de l’article de recolzament deu ser deguda a algun error en la adreça enviada, ja que, segons ell, el New York Times no demostra mala voluntat contra Luis Ulloa, ans el contrari. Bolívar aconsella que donguin l’article de suport a la agència Associated Press de Barcelona, en comptes d’enviar-lo directament a la seu neoiorquina.
Per contra, Bolívar Ulloa va trobar en la edició del New York Times del dia 3 d’octubre un article provinent de Génova referent als treballs del seu pare en el que fan grans esforços per defensar la seva teoría. I afegeix: “ Lo que es mentira es que hayan invitado a mi padre a ir a Génova, pués nunca lo han hecho, y no tiene miedo papá de los documentos genoveses. Ojalá Uds. hicieran publicar una traducción de ese cablegrama en Barcelona, para que allí vean la importancia que tienen estos estudios.”
Bolívar acaba la carta sol·licitant, si es possible, la remesa de més cèntims, ja que el seu pare vol viatjar a España, per a respondre a diverses ofertes de treball, entre d’altres la de l’Institut Gallach.
CARTA DE PARIS : 21 D’OCTUBRE DEL 1930
Carta mecanoscrita dirigida a Ferran Valls i Taberner, redactada i signada també per Bolivar Ulloa. En aquesta carta repeteix, que no ha estat publicat fins ara l’escrit dels catalans al New York Times i que el seu pare, Lluis Ulloa, pense respondre a l’article publicats pels genovesos el dia 3 d’octubre així que es trobi bé de salut. La situació familiar sembla força precària, ja que insisteix en la tramesa de cèntims i exposa que la seva mare també està malalta.
CARTA DE PARIS : 26 D’OCTUBRE DEL 1930
Carta mecanoscrita per Luis Ulloa i dirigida a Ferran Valls i Taberner. Aquesta és la primera carta que escriu Ulloa després de la seva malaltia i la comença agraïnt l’article escrit pels intel·lectuals catalans en defensa seva enviada al New York Times. A continuació, però, es lamenta y no comprèn com aquest article no ha estat publicat encara en aquest diari. Ulloa afegeix que va trametre aquest article dels intel·lectuals al diari La Prensa de Buenos Aires i que es va publicar el dia 7 d’octubre.
Ulloa sol·licita a Ferran Valls que tanquin ja la subscripció popular, doncs el seu objectiu principal era el de cobrir les despeses del viatge a Hamburg.
CARTA DE PARIS. 6 DE NOVEMBRE DE 1930
Carta mecanoscrita per Luis Ulloa a Ferran Valls i Taberner, en la que s’inicia tota una tempesta originada per la publicació d’un article del Sr. Sebastià Cruset al diari New York Times el dia 19 d’Octubre 1930 i que Ulloa qualifica com a “todas esas mentiras y torpezas, en las que se va hasta ofenderme villanamente”.
Ulloa confessa que el corresponsal del New York Times el va perseguir a Hamburg perque li facilités més dades i que ell li va donar un llarg escrit sobre el pre-descobriment amb fotografíes de valiosos documents inèdits i que encara no han estat publicats a aquest diari. Ulloa diu que ha llegit diversos articles del Sr. Cruset al New York Times i al diari La Veu de Catalunya recolzant la tasca del Sr. Ricard Carreras Valls i fa aquestes reflexions:
“De todos modos no alcanzo a explicame que Carreras Valls y Cruset hayan podido tener influencia suficiente para impedir en aquel periódico norteamericano la publicación del cablegrama de Uds. y de mi artículo, y para conseguir en cambio la de sus vilezas y mentiras. Esto es tanto mas singular cuanto que ya en meses pasados Carreras Valls consiguió hacer publicaciones similares en “L’illustration” de Paris , en el “Intransigeant” y también en La Veu. Ya puede Ud, comprender que si las intrigas tramadas contra mi en Madrid me contrariaban, las que se traman por catalanes y desde la misma Barcelona me duelen hondamente. “
I afegeix: “Hablándole con toda franqueza, le diré a Ud. que me doy cuenta de que detrás de Carreras y Valls y de Cruset debe haber alguna entidad más poderosa, ya que hasta “La Veu de Catalunya” se ha hecho eco muchas veces de esa misma campaña.”
Tot i que no hem trobat encara els articles suposadament difamatoris de Carreras i Valls, és evident que hi va haver un enfrontament molt fort entre Luis Ulloa i Ricard Carreras Valls, quan nosaltres, en principi, haguessim pensat tot el contrari. El fet de que el New York Times censurés la publicació dels articles d’Ulloa i del seu cercle d’amics, fa que Ulloa pensi que tot això sigui degut a “la intervención de alguna muy poderosa influencia, cuyo centro radica en España y tal vez en la misma Barcelona. Nunca convendré en que Carreras y Cruset con sus solas fuerzas puedan conseguir eso.”
Potser Ulloa pensava en la embaixada o consulat español o en l’església catòlica española com a promotors d’aquesta censura, sense pensar tampoc que podría tractar-se del lobby italo-americà de Nova York. La carta continúa sol·licitant l’ajuda del seu grup de catalans amics per que contrarrestin amb articles dirigits a tota la premsa catalana les difamacions de Carreras i Valls.
CARTA DE PARIS : 15 DE NOVEMBRE DEL 1930
Carta mecanoscrita de Luis Ulloa a Ferran Valls i Taberner. El tema principal de la carta tornen a ser unes reflexions sobre el comportament de Ricard Carreras i Valls respecte a la seva obra, que pel seu interès, i, en certa manera, actualitat amb la situació de la defensa de la catalanitat de Colom a Catalunya a inicis del segle XXI, mereixen ser transcrites integrament:
“El primero que acudió fué Carreras Valls, cuya posición intelectual en Cataluña yo ignoraba por completo. Ostentó el mayor interés, viniendo hasta Paris a verme. Artículos con su firma aparecían en primera plana y casi a diario en periódico de tanta importancia como La Veu de Catalunya, considerado órgano del sentimiento catalán. Me mostró un libro suyo sobre el Sahara, con cartas elogiosas de Blasco Ibañez y el Mariscal Joffre. También me mostró cartas del señor Cambó y otras personalidades catalanas. Pensé, pués, que se trataba de un hombre que tenía allí significación y prestigio. En tales condiciones, no podía yo suponer que no obraba seriamente, ni con buena fe. Sin cesar removía archivos, sacaba a luz tal o cual papel y publicaba artículos, de que La Veu solía hacer grandes elogios.
Al principio fuí tomando lealmente en consideración los datos que él producía, aunque vine poco a poco dándome cuenta de que incurría en inumerables errores y hacía lujo de desenfrenada fantasía. Pero me vi obligado a callar todo esto y a juzgar que no llevaba ninguna mala intención. Más tarde comencé a dudar, y en fin, he venido a palpar que me había equivocado completamente. Cómo iba yo a imaginar que Blasco Ibañez, La Veu y muchas personalidades catalanas garantizasen sin fundamento alguno a este señor?
Lo de menos es que se atribuya gloria y méritos que está muy lejos de tener. Lo grave es la falsificación de la historia, el daño que hace a los estudios serios. Más grave todavía es proceder como él y Cruset han procedido en el N.Y.T., falseando escandalosamente hechos y atreviéndose a cruzar hasta el cablegrama de Uds.
Yo veo algo mucho más feo, contra lo cual, muy a pesar mío, me voy a ver obligado a protestar, en defensa de la Historia y del mismo prestigio de la intelectualidad catalana. No sé con que protección ni con que fondos Carreras Valls ha lanzado a la circulación muchísimos miles de ejemplares de un folleto que Ud. ha de conocer y que publicó en seis idiomas , hace unos nueve o diez meses, pretendiendo que Colom fué nativo de cierto lugarcillo cerca de Tortosa. Esta publicación la hizo cuando ya se le había advertido varias veces del error en que incurría y de la adulteración que introducía en muchos datos y hechos históricos perfectamente averiguados. El mismo convino, no solo en cartas a mí, sino públicamente, que estaba fuera de la verdad. Sin embargo, lanza el tal folleto en el que aparece que hombre tan eminente como el P. Rodés le prestan su apoyo y aprueban.
Qué fin persigue con tal maniobra?....... Yo no puedo convenir, ni mi dignidad me lo permite, en que los estudios históricos que he hecho vengan a degenerar en la grosteca invención de falsedades a que presta hoy su concurso el New York Times y en la propaganda a favor de un manuscrito, en el caso sin verdadera importancia, que no sé por qué medios sea propiedad de Carreras Valls, según se dice en el citado folleto.”
CARTA DE PARIS : 19 DE NOVEMBRE DEL 1930
Carta mecanoscrita de Ulloa a Ferran Valls i Taberner. En aquesta carta Ulloa parla ampliament del suport econòmic que encara està rebent des de Catalunya gràcies a la subscripció popular. També comenta temes relacionats amb les vagues de Barcelona y, com no, torna a parlar de la confrontació amb Carreras i Valls tot dient: “He confirmado bien que Cruset no es sino un agente de Carreras Valls. Estoy esperendo una respuesta de la agencia de aquí del N.Y.T. para proceder en la mejor forma posible a desbaratar intrigas, que mas daño que a mí, están haciendo al prestigio de los estudios históricos.”
CARTA DE PARIS: 25 DE NOVEMBRE DEL 1930
Carta mecanoscrita dirigida també al Sr. Ferran Valls i Taberner, que comença amb el agraïment d’Ulloa per la recepció de noves trameses econòmiques, el que demostra el gran èxit de la subscripció popular organitzada.
Però el tema principal de la carta torna a ser el control de les notícies donades pel New York Times i l’enfrontament amb Ricard Carreras i Valls. Entre altres coses Ulloa diu:
“lo que puedo asegurarle es que no queda duda ninguna de que el promotor de todo esto es Carreras Valls. Según su mismo folleto, recibió dinero de un grupo de miembros de la Lliga Regionalista de Gracia y el P. Rodés fué el iniciador del folleto en seis lenguas. Este folleto lo ha repartido con una profusión inaudita, y ha hecho mucho más daño de el que Uds. pueden imaginar. En Italia y en otras partes, al ver la forma en que se presentaba el folleto, han supuesto que esa era la verdadera tesis catalana, y que yo estaba de acuerdo con todos estos desatinos, que no resisten el menor análisis de cualquiera que conozca superficialmente el asunto de Colom. Va a ser muy difícil reparar el daño causado. Añada Ud. a todo esto la audacia de Cruset, de introducirse en el N.Y.T, no sólo para impedir la publicación del cablegrama de Uds. y del artículo mío, sino para sustituirlos con el artículo publicado el 19 de Octubre y que Ud. conoce.
Mucho le agradeceré no olvidar advertir a La Veu el perjuicio que a la seriedad de estos estudios está causando ese diario al reproducir las publicaciones del N.Y.T. y publicar cosas análogas. Sé que el autor de esto es un señor Bertran i Pijoan. Parece que para ellos es una tacha que yo sea “extranjero”; y creen que el patriotismo consiste en alentar a un catalán, aunque diga disparates. A mi esto no me parece racional.”
Ens dol molt el que li va passar a Ulloa, ja que no podia esperar totes aquestes intrigues per part espanyola, ni molt menys per part d’un autor català com Ricard Carreras Valls. Entre aquestes poderoses intrigues, la seva mort i la guerra civil espanyola, els esforços de Luis Ulloa per demostrar la veritat sobre l’origen català de Cristòfor Colom varen quedar pràcticament anorreats durant quatre dècades. Després d’una generació d’estudiosos del tema, que denominem com a la segona generació o la de la resistència (1940-1980), la teoria de la catalanitat de Colom de Ulloa ha anat resurgint de les catacumbes per reprendre nova embranzida intel·lectual i guanyant un cert prestigi als àmbits acadèmics, fins que, un cop més, ha hagut d’aparèixer algun autor prolífic i mediàtic, com Ricarda Carreras Valls a la seva època, que difonent a tort i a dret noves suposades teories sobre Colom, demostradament falses, ha tornat a fer perdre la poca credibilitat aconseguida a aquesta teoria amb penes i treballs. Malgrat totes les maltempsades, animem, un cop més, als nostres socis i col·laboradors per a que continuïn treballant als arxius, que és d’on creiem que sortirà l’entrellat de la veritable nacionalitat de Colom d’una manera definitiva i inquestionable.
Per Francesc Albardaner i Llorens
Article publicar al Butlletí del Centre d’Estudis Colombins N.46
